El niu

Des de fa uns dies, que el pis d’Astúries ja no és casa meva. Dimarts 1 vaig fer les maletes, vaig empaquetar tot els trastos que havia acumulat al llarg de dos anys, i vaig instal·lar-me a la vila olímpica, a casa dels meus pares. Després de dos anys, és un pas estrany, però a vegades, cal tornar al niu per reprendre el vol.

Trobaré molt a faltar el nostre piset gracienc, però com veieu, per aquí abaix no estic pas avorrida. Per a qui no els conegueu, us presento els meus nous companys de pis i estimats pares: Carme i Miquel.

2 comentarios

  1. Els millors companys de pis que un pugui tenir tu!!! hehehe!!! Ja els trobarás a faltar quan estiguis a mils de kilometres i de menu hi hagi formigues cuites!!! hehehe!!! ;P!!!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s