Aterrant a Kathmandú (18.11 – 19.11)

Ja sóc al Nepal! Després de 17 pesades hores d’avions, i havent dormit tan sols tres horetes, aterro a la capital. Durant l’últim trajecte he fet alguns amics. He conegut a un noi del Nepal, al Pasang. Pasang vol dir divendres, es diu així pq va néixier un divendres) que viu a Pamplona, des de fa 9 anys. Ha estat molt bé poder parlar amb ell castellà! I quan un grupet d’espanyols ens han sentit, s’hi han units també.

Finalment no m’ha acollit el Sabin, el couchsurfer perquè està fent un trekking una mica lluny, i m’han portat a casa del seu cosí, amb tota la seva família:la Mina, la Sasmita, el Bedhan, . No estem al centre de Kathmandú, o sigui que sóc la única occidental de la zona.

La veritat és que el primer dia és difícil, tot és nou, hi ha molta gent, molts d’ells no parlen anglès, et sents una mica sol, però després d’un dia amb ells ja em sento molt més acompanyada, i suposo que amb els dies ja em sentiré més integrada.
El fet d’estar vivint amb una família ha fet que hagi adoptat les seves costums: menjar amb les mans (fins i tot el Dhal Bat, que són unes llenties caldoses que es tiren sobre l’arròs, les verdures i la carn i de tot plegat se’n fa una pasteta…sóc tota una experta fent el marrano!!), prendre te negre amb llet a totes hores, fer servir les letrines tant estimades pels occidentals (la veritat és que m’estan semblant còmodes i tot), veure escarabats vermells rondant per la cuina i acceptar-los com un membre més (allà no maten animals… i sorprenentment ho porto millor del que em pensava)…

Avui ens hem llevat a les 7, hem esmorzat i després d’una dutxa calenta (tinc sort perquè el 70% de la gent no té aigua calenta) he estat dibuixant amb el petit de la casa. Ara em portaran a fer una mica de sightseeing, anem cap al Monkey Temple.

6 comentarios

  1. quina sorpresa m’has donat. Que bé veure tota aquesta família i tot el que t’estàs trobant. Ara li ho ensenyaré al miquel que encara no sap res. Venim de veure una exposició amb els Guillamon i Cia. (erem uns 10) i a la tarda vespre anem a sant cugat. sopar ana-pep i concert buenavista social club. D’escarabats, nosaltres res. Quina filla tan valenta!
    Molts moooooooots petons

  2. Hola albeta! sembla molt acollidora la família! quin canvi de vida no? me n’alegro que estiguis bé. Q wai poder seguir-te i veure les fotos!!
    una abraçada moooolt gran!!

  3. hola guapissima!!!!!!!!!

    merda! jo sperava un mail, i de cop dic, conyoooo! la pagina de l’alba! q guay veure coses! bua….. crec q cada dia penso en tu… i li dic de «conya» a la clara, q estic de dol… no se, fins i tot he pensat portar un llacet al braç en honor a la teva partida, i desitjan-te que et vagi molt be! saps que? faré aixo, a partir de ja, portaré algo a sobre sempre, per desitjarte que siguis feliç, i perqué cada cop que miri allo, q encara no se q serà, recordi q estas be, i q no he d’estar trist, si no alegre per que ja has conegut la Mina, la Sasmita i el Bedhan!!!

    Bon viatge alba, estima tot alló que vegis guapa….

    your closer & farder friend!

  4. guapaaaa!!!!
    jooo quina enveja més sana m’estàs fent!!!té tot molt bona pinta i segur et deuen estar cuidant molt i molt bé!!! :)
    Disfruta molt d’aquesta graaan aventura!
    molts petons!!!
    PD: cuidado amb quina mà menges jijiji

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s