Començant a socialitzar-me (20.11)

La Mina m’ha ensenyat a fer te negre amb llet, demà ja el podré preparar jo, i l’hem pres amb unes pastes boníssimes, tipo xurros però menys oliosos i en forma de donut. Hem anat cap al cyber, avui ha fet un dia més clar i força assolellat, no fa tant fred com em pensava.. good! Tots els del barri em miren raro… sóc la única occidental, però començo a acostumar-me i començo a ser capaç de mirar al voltant, no només al terra. Quina tonteria, no?

A la tarda no sabia què fer, no podia anar al centre perquè queda a 40 min. a peu i com que no tinc mapa estic desorientada i tampoc podia contactar amb ningú per quedar. He intentat llegir, però em sentia sola i atrapada a aquesta casa, m’he acabat adormint, probablement també per l’efecte de les pastilles de l’alergia. Finalment, com que he aconseguit una sim card nepalí (per cert, si algú em vol enviar un sms és el (+977) 9841739141) i he enviat un sms al Narayan, un CS, per quedar.

Per anar cap al centre, el germà petit dela Minam’ha portat en moto, ha estat molt emocionant! Els camins estan plens de pots, has d’anar esquivant cotxes, gent, camionetes.. però no sé perquè tinc la confiança que no hi haurà cap accident, de fet estic convençuda que hi ha més accidents a barcelona que aquí perquè estan molt acostumats a esquivar-se els uns als altres. Pel carrer he conegut a un parell de barcelonins, un d’ells es deia Mariano, i ha resultat ser el propietari de la pizzeria Piazenzza de Sagrada Família! M’ha dit que quan torni a barcelona estic convidada a una pizza!

Finalment m’he trobat amb el Narayan, un guia de trekking molt simpàtic i acostumat als extrangers, es nota! Hem fet un ginger tea molt bo a un local no turístic al barri de Thamel i m’ha explicat moltes coses de Nepal, la seva manera pacífica, tranquila, humil d’entendre la vida. M’ha dit que el seu somni és viatjar, li encantaria anar a Mallorca, on hi té alguns amics, però que no pot perquè els és molt difícil aconseguir visats, a part que són molt pobres. Al tornar, eren les 20h (ja molt fosc) i anava a trucarla Minaper demanar que em recollissin , però m’he quedat sense diners al mòbil. Per sort justament m’estava parlant un home, que semblava una mica pesat, però que ha resultat ser conegut del Bhanu (l’home de la família), i m’ha deixat trucar des del seu phone. He estat una estona amb ell, un altre home i un rumanès viatger amb el que potser farem algun trekking, el Radu. Mentre esperava al germà dela Mina, he demanat una espècie d’arròs inflat amb ceba, algunes llegums mig crues i una salsa extranya a una paradeta del carrer. Després, pensant-ho bé, crec que no era la millor opció pel meu estómac..i efectivamentla Minam’ha dit que no era una bona idea… ja veurem com estic demà. Per sort, n’he deixat la meitat.

He tornat a casa amb moto, so freezing! però altre cop molt emocionant! Ens ha parat la policia, amb cara de pocs amics i li han demanat els papers, la llicència, li han revisat el porta equipatge… intentaven trobar alguna irregularitat per treure’n pasta, però tot estava en regla. Tot no.. jo no duia casc, però es veu que aquí això no és un problema, només en porten els conductors. I per sopar: arròs amb dhal i verdures!!

Aquestes són algunes fotos de la casa on estic. Pel que he anat veient, aquesta família és força rica i viuen molt bé. Com veieu, el wc és dels autòctons i la galleda del costat és, efectivament, per netejar-se. Es curiós, però començo a pensar que és fins i tot més higiènic que el nostre sistema.. ho heu de provar! Aquí, però, no ens podem dutxar amssa perquè hi ha poca aigua a tot el país, per tant una dutxa cada 3-4 dies ja és bastant! Però la veritat és que amb el clima sec que hi ha no suo gens! i pel cabell tampoc és un problema, com més dies passen més fàcil de recollir-me’l a l’estil indi.