La segona classe

Avui faig la segona classe amb els nens, hem tingut dos dies de descans perquè aquí el cap de setmana és divendres tarda i dissabte. Diumenge tothom torna a treballar. La primera classe va ser emocionant i difícil alhora. Em vaig preparar una petita presentació en nepalí i seguidament em vaig posar a parlar en anglès… aleshores vaig descobrir que dels 9 nens, només 3 o 4 m’entenien, la qual cosa complicava bastant la comunicació. A més a més hi havia el handicap de l’edat: tenen des de 4 anys a 15 anys!

El primer dia el volia dedicar a presentar-nos, i els vaig demanar que escrivissin en un paper el seu nom i fessin un dibuix de l’animal que creien que els representava i ho havien de fer retallant papers de colors i utilitzant gomets. Els vaig ensenyar el meu dibuix que prèviament havia preparat, un ocell, i aleshores van entendre millor l’exercici, però van acabar copaint-se els uns als altres o copiant l’exmple, i no vaig aconseguir que entenguéssin que no havia de ser un animal qualsevol o el que els agradés, sinó que els representés per les seves característiques (suposo que requereix un nivell de consciència i autoconeixement massa alt per la seva edat).

Els va costar posar-s’hi però el final van acabar demanant-me més paper per seguir dibuixant. Finalment els vaig fer fotos amb el seu dibuix per poder-me aprendre bé els noms: Ashok, Niru, Pooja, Susma, Puja, Krishna, Kishan, Lal i Bishal.

Avui faré un exercici d’imaginar formes. Els faré retallar 3 muntanyes i els faré observar bé les formes d’aquestes per a poder descobrir noves figures. Una de les coses que estan més acostumats a dibuixar és el mapa de nepal, la bandera del país i les muntanyes, per tant serà una bona manera de començar un exercici i que es sentin segurs. A veure quin resultat treiem…

Hi vaig pensar ahir mentre observava l’himalaya durant la posta de sol… ja fa un parell de dies que tenim unes quantes hores de cel clar i es veuen força bé… semblaven una aparició perquè només es veuen les puntes i estan a la mateixa alçada que els núvols, va ser preciós.

8 comentarios

  1. Oh alba, quina maravella de paisatge!!! «cims albirats de neu tots són reblerts» (em vé a la memòria una cançó que cantàvem quan pujàvem muntanyes amb les escoltes). Al final has aconseguit veure’ls, i també poder estar amb la Niru, el Ial, la Krishna…, que s’ho passaran molt bé amb tu, perquè hi estàs posant tot el teu cor i la teva imaginació que és molta… Felicitats estimada!!!!
    Amigues i amics de l’albeta: a veure si us animeu a deixar algun reply!!!!!!

    1. Hola Alba!
      M’encanta que el teu trajecte et doni la oportunitat de posar-te a crear emocions i imatges al costat d’aquests infants tant bonics. Demanes idees a creatius, jo no ho soc però he estat treballant amb nens i nenes de diferents edats i capacitats durant més de trenta cinc anys, sols per això gosaria a dir-te que prioritzis, per davant de tot la seva expressivitat ja que, per si mateixa, serà creativitat genuina. No temis el gargot, la taca o la humil línia que tant pot seguir el ritme de la teva flauta com del vent o de la pluja. Se’m ocorreixen moltes coses a dir-te però segurament no cal. Ells t’ensenyaran què fer i com, sols et cal estar receptiva com fins ara. Fuig d’estereotips, deixa’t portar per la teva intuïció, i tot et fluirà sol.
      M’agradaria enviar-te algun material pels teus nens, se que és dificil però si et quedes més dies aquí t’ho intentaria fer arribar per correu.
      Una admiradora ignorant.
      Anna

      Anna

      1. Moltes gràcies Anna pel consell! M’ha donat una nova perspectiva. Tens raó, potser a vegades busco massa el bon resultat i m’oblido que al cap i a la fi el que han de fer és gaudir dibuixant. Avui faré un exercici lliure a veure com ens va… Gràcies de nou pels teus comentaris, m’agrada que em puguis anar seguint.
        I no et preocupis pel material, hi ha una botigueta on tenen força coses i és molt barat, no caldrà que envïis res. Si tens més idees o reflexions sobre com educar i comunicar-me amb els nens, això sí que t’ho agrairé!

        una abraçada

  2. Ei Albeta!!!
    Estic flipant amb els últims posts!!! Carai nena estas entre l’Indiana Jones i la Mary Poppins!!! hehehe!!! Me n’alegro molt que tot et vagi be i estiguis disfrutant tant d’aquesta experiencia!!! Quina enveja!!!
    Petons i molta força per continuar!!!

    P.D.: Se que paties pero el Barça va guanyar al Madrid 1a3!!! hehehe!!! ;P!!!

    1. jajaja. Roger, no t’ho creuras pero ho vaig saber el mateix dia de la victoria!! aii, si es que no me’n puc escapar! jajaja
      gracies guapo! molts petons i anims amb el piset!

  3. Hola de nou Alba!
    Gràcies per contestar-me, m’ha fet molta il•lusió. Sols una idea per quan s’apropi el dia d’acomiadar-te dels nens; demana’ls-hi que et facin un regal per recordar-los sempre, proposa’ls que es dibuixin a ells mateixos (la cara o tots sencers,com vulguin) posant el seu nom i edat, a la seva manera. Com que segurament no hauran treballat aquest aspecte d’autoconeixement, deixa que en alguna classe anterior es toquin la cara amb el cap, que parlin de les formes i de què noten o senten. Que es toquin entre ells que es descriguin i que riguin força tot fent ganyotes o expressions emocionals. Pot ser molt divertit … si vols, al final o el proper dia, proposa que et dibuixin a tu … que et facin com un «retrat». No forcis res al detall, si un altre moment s’han pogut mirar a algun mirallet (no és condició) no estaria de més, però en tot cas que no ho facin el mateix dia o moment ja que voldrien fer-ho massa real i trauria espontaneïtat. Si tu, els vols dibuixar a ells esquemàticament i tornar el regal no ho facis prèviament, espera el darrer dia i dóna’ls-hi una sorpresa, fes-los sentir com els teus prínceps o princeses de somni. Combina aquestes idees com vulguis i com tu les sentis, passa ho bé amb ells i guarda bé els seus «regals” preciosos.

    Hola de nou Alba!
    Gràcies per contestar-me, m’ha fet molta il.lusió. Sols una idea per quan s’apropi el dia d’acomiadar-te dels nens; demanal’s-hi que et facin un regal per recordar-los sempre, digasl’s-hi que es dibuixin a ells mateixos (lacara o tot,com vulguin) posant el seu nom i edat, a la seva manera. Com que segurament no hauran treballat aquest aspecte d’autoconeixement, deixa que en alguna classe anterior es toquin la cara amb el cap, que parlin de les formes i de què noten o senten. Que es toquin entre ells que es descriguin i que riguin força tot fent ganyotes o expressions emocionals. Pot ser molt divertit … si vols, al final o el proper dia, proposa que et dibuixin a tu … que et facin com un «retrat». No forcis res al detall, si un altre moment s’han pogut mirar a algun mirallet (no és condició) no estaria de més, però en tot cas que no ho facin el mateix dia o moment ja que voldrien fer-ho massa real i treuria espontanietat. Si tu, els vols dibuixar a ells esquemàticament i tornar el regal no ho facis previament, espera el darrer dia i donal’s-hi una sorpresa, fes-los sentir com els teus prínceps o princeses de somni. Combina aquestes idees com vulguis i com tu les sentis, passa’t-ho bé amb ells i guarda bé els seus «regals» … No se si m’he explicat bé però tu ja ho simplificaràs o ho recrearas a la teva manera si és que t’agrada la idea.
    Pregunta’m el què vulguis, jo ja he «parlat» massa.
    Una abraçada envejosa però dolça.
    Anna

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s