Adéu Bandipur, adéu petits

Després de 10 dies a Bandipur i 30 dies al Nepal, marxo del país, per anar a una destinació més càlida i una mica més luxosa: Tailandia. Vaig a passar-hi el nadal, i suposo que m’hi estaré mínim un mes per després seguir cap a Cambodja, Laos, Vietnam, i potser Myanmar… Però això ja es veurà, perquè és un viatje sense masses planificacions ni previsions. Com ja anunciava al principi vaig fent segons com bufi el vent, i ara bufa cap a tailandia, on em trobaré amb el Yonah per a viatjar unes setmanes junts.
Abans de marxar, adjunto el meu petit diari de les classes que he anat fent a l’escola.. Han estat molt poques, 5 en total, però suficients per fer-me una idea de com afrontar-ho de nou si tinc les ganes i la oportunitat en un futur, potser a l’índia o, qui sap, potser altre cop al nepal. Tinc la certesa que no serà l’última vegada que trepitgi aquest país.

Classe 1 (08.12.11)
Presentació.
Exercici: escriure el seu nom i edat i dibuixar un animal que els representi.
Material: tisores, papers de colors, gomets, pega, rotuladors
Resultat: els ha costat molt entendre’m però ha anat molt bé tenir un exercici d’exemple. Han fet l’exercici a temps i els n’ha sobrat, però en general s’han copiat bastant i han copiat l’exemple. Els més petits no sabien el que s’havia de fer i els més grans han fet més d’un dibuix però han utilitzat massa el llapis. El Bishal ha estat el nen més creatiu, al final de tot m’ha entregat un dibuix fet només amb paper retallat.
Reflexions i millores: com fer que no es copïin? Com fer que m’entenguin tots, inclús els més petit? No semblen massa creatius, no sé si estan acostumats a fer exercicis d’aquests tipus.

Classe 2 (11.12.11)
Imaginar formes
Exercici: retallar 3 muntanyes diferents i observar-les des de diferents punts de vista per descobrir una nova figura. Amb música de fons per poder entrar en un estat de concentració i imaginació.
Material: tisores, cartulina / tècnica lliure
Resultat: Els ha costat molt començar a retallar la muntanya però ho han acabat fent força bé. S’han afegit un grup de noies més grans i això ha trencat una mica el ritme de la classe. El problema ha estat haver d’imaginar una forma de la muntanya.
Reflexions i millores: Hi ha un problema de comunicació i de bloqueig de la imaginació. Potser els exercicis són massa complicats per ells, tenint en compte que ni tan sols estan acostumats a fer classes de dibuix, la creativitat els hi sona a xino. No acceptar gent de fora la meva classe. No enfadar-me amb ells ni posar-me nerviosa, sinó tenir preparat un plan B més fàcil. Tenir tot el material preparat i no fer-ne servir massa.

Classe 3 (12.12.11)
Crear nous insectes
Exercici: mitjançant fulles, pedres i tronquets crear un nou insecte i dibuixar-lo. Es poden resseguir les siluetes dels objectes.
Material: llapis de colors (només 2 colors per nen) i gomets, sobre paper blanc.
Resultat: no han tardat massa en començar a dibuixar, però han jugat molt poc amb les fulles, branques i pedres. S’han copiat bastant els uns als altres, però han acabat sortint insectes curiosos i originals. El tema d’utilitzar només dos colors no ha funcionat massa, es quedaven amb un sol color. Els he anat donant un gomet florescent quan ho feien bé. Al final tots han acabat tenint gomet i els ha agradat molt.
Reflexions i millores: no els ha agradat massa l’exercici perquè es senten forçats, potser el millor és dona’ls-hi més llibertat, que facin el que els hi agrada. Sento que “lluito” molt perquè l’exercici surti com jo havia esperat, però potser hauria de deixar que les coses fluïssin, sense esperar massa bons resultats.

Classe 4 (13.12.11)
Paissatge lliure
Exercici: sobre un paper molt llarg que hauran de compartir, dibuixar un paisatge lliure, potser Bandipur.
Material: llapis de colors, papers i cartulines de colors sobre un paper molt llarg.
Resultat: els ha agradat la idea d’un paper gegant. Com sempre han començat copiant-se els uns als altres però poc a poc s’han anat deixant i han fet noves coses. El Krishan i la Susma són els que aporten noves idees i els altres els segueixen, però és normal perquè són els més grans. Al final de la classe el paper estava tot ple de dibuixos.
Reflexions i millores: Tinc la sensació que han disfrutat més que altres classes. Els agrada molt veure’m dibuixar i han intentat copiar-ho. Crec que pot estar bé per obrir noves maneres de dibuixar i incorporar nous temes.

Classe 5 (14.12.11) – última classe
Confecció d’un “memory”
Exercici: dibuixar 4 parells dobjectes en unes cartulines quadrades que prèviament porto preparades i aprendre a jugar al memory.
Material: rotuladors i llapis de colors sobre cartulina blanca.
Resultat: els ha costat molt entendre la dinàmica del joc i com havien de fer l’exercici, però el professor Isor m’ha ajudat a traduïr-ho i poc a poc ho han anat entenent. Han acabat fent tots pomes, platans, estrelles i cases, majoritàriament. Un grupet, dels més grans, ha acabat jugant el memory un cop acabada la classe.
Reflexions i millores: Funciona molt bé la idea de fer un exercici de mostra perquè entenguin el que han de fer, però aleshores hi ha el perill que copïin literalment el que jo faig. Els ha agradat poderse endur algo a casa.
He donat tot el material que m’ha sobrat a l’Isor, el professor, per a l’escola i els he donat el meu mail perquè quan tinguin mail es puguin posar en contacte amb mi i potser intentar ajudar-los d’alguna manera.
Alguns nens, sobretot la Puja, s’han despedit de mi, conscients que no em tornarien a veure, però sense gens de tristesa. Jo sí que els trobaré a faltar…

4 comentarios

  1. alba, m’ha encantat aquest petit diari de l’escola. I les fotos, quin bon record!!!!… i des d’aquí sembla que ens hi trobem… Ara suposo que aviat agafes la carretera (i manta!!) per si un cas fa fred per aquests paratges, oi? fins a arribar a KTD.
    fins ara!!!!! mil petons!!!!

  2. hola germaneta,
    m’he emocionat amb la despedida com si l’hagués viscut. I m’ha agradat molt com descrius sessió x sessió, ens ho has fet viure, jo ja m’hi veia. Aquest record no se t’esborrarà mai, encara que no hagis entès la llengua hi ha la comunicació universal dels sentiments. Moolts ptons, i aquests dies tindré obert l’skype

  3. Ei Alba quina embeja. T,escric per recomanar.te molt Birmania que he vist que dubtaves. He estat aq estiu i de tot el que he vist per Asia el més autèntic, la gent és increible… Uf et tornaras budista.

    Vietnam crec que et decepcionara

    M,ha dit el teu bloc la Merce miret. Si vols algo d,informacio de Birmania el meu mail es danifarre@gmail.com

    Salutacions

Replica a carmiq Cancelar la respuesta