Últims dies a Katmandú

Dijous 15 de desembre vaig arribar a la capital després de fer hitchhiking amb un camió i un cotxe. Vaig anar cap a les afores de la ciutat, per passar una nit a casa de la família on hi estava la Kelly i al dia següent vaig anar a visitar l’escola on ella feia classes, una escola basada en idees budistes força diferent a la que jo havia anat. Finalment, en comptes de veure-la a ella fent classes, a petició dels seus alumnes de 13-14 anys, vaig acabar dibuixant a la pissarra i responent a totes les preguntes curioses. Va ser molt interessant veure la dinàmica de l’escola i com ella, després de 2 mesos de classes, havia aconseguit captar l’atenció i l’interès dels estudiants.

A la nit del divendres vam decidir fer una petita festa de retrobament-comiat al centre de la ciutat, a Thamel, i vam acabar ajuntant-nos set nepalís, entre ells dues amigues de la kelly (les primeres noies joves amb les que sortia), una americana, un italià, un irlandès i dues espanyoles.

Al dia següent, dissabte 17, estava dinant a un restaurant amb el meu amic nepalí Bibek, quan vaig decidir anar a buscar el portàtil a l’hostal mentre esperava que em portessin el menjar. Sortint al carrer vaig notar un ambient estrany, totes les botigues estaven tancant precipitadament i de sobte un home em diu “run!”, em vaig girar i vaig veure una multitud de gent protestant darrera meu, a uns 400m, i davant la possibilitat de no poder tornar al restaurant vaig deixar córrer la idea del portàtil i vaig decidir girar cua en direcció a la multitud i tornar corrents on era. Però les persianes estaven abaixades i no podia localitzar on era el restaurant perquè l’accés era a través d’una botiga. Per uns instants em vaig sentir perduda, però al cap de res vaig poder reconèixer la persiana on havia d’entrar, i vaig esmunyir-me a dins arrossegant-me pel terra abans que la tanquessin del tot! Pels pèls! Vaig pujar corrents al restaurant, que estava a la primera planta i des d’allà vam poder veure com passaven els joves protestant i donant cops a les persianes seguits de la policia. Al mateix temps la tv estava posada i després d’uns moment de confussió, i de creure que havien posat una bomba a katmandú, vam saber que el motiu dels aldarulls era la mort del president del partit jove (Tarun Dal) del congrés nepalí. El Bibek em va dir, “don’t worry, everything will be ok” però la seva cara no deia el mateix. Al cap d’una hora vam decidir anar cap al meu hostal, que era a 5 minuts, i quedar-nos allà tranquils fins que passés tot, doncs recomanaven no sortir al carrer.

Finalment, després de l’ensurt, no va ser gairebé res, no era perillós a menys que estiguéssis enmig de les protestes, i tot va acabar en un parell de dies de vaga general, sense transport públic, ni botigues obertes ni escoles funcionant.

Durant aquells dies vaig estar allotjada a casa del Bibek, amb la Kalpana i la Charu, a Bakthapur, a les afores de la ciutat, passant les hores de fred xerrant, cuinant, ballant, fent-nos massatges, mirant pelis i entretenint a la petita de la casa perquè mengés.

El Bibek forma part d’una ong que ajuda a les mares solteres i als seus fills a tirar endavant, donat que les seves famílies les han rebutjades després que la parella les abandonés. Ell acull a casa seva a la Kalpana, de 23 anys, i a la Charu, de 9 mesos, responsable d’ella i la seva filla. Durant els últims dies a Katmandú, i al Nepal, ells em van fer sentir per primer cop (des que viatjo) part d’una família, de la seva heterogènia família plena d’amor. Els trobaré a faltar.

3 comentarios

  1. Ah!,…Per fi!
    No deixis de donar-nos algun detall del teu viatge, crec que els que et seguim ens conformem amb poca cosa ja que veiem que estas dins l’univers de «les petites coses». Les imatges son molt maques i la fotografia de la pinta i el mur és un poema visual digne d’en Joan Brossa.
    Cada dia miraré si has posat algun missatge per breu que sigui.
    Gracies Alba!,

  2. Ja veus alba quina seguidora (l’anna) tan fidel que tens!!!

    M’ha agradat molt veure la kalpana amb la seva filla… Des d’aquí li desitgem pau, amor i molta força per tirar endavant. També al Bibek tota l’energia i ànims perquè pugui ajudar-les!!! Ja trobaràs algun moment per fer-los arribar aquests missatges.
    Molts petons!!!!!

  3. Germaneta, que bé tenir novetats, m’encanta! Aquest és el millor llibre que podria llegir. Quina sort haver conegut aquest noi en un projecte tan enriquidor malgrat la situació. Veig que tornaràs a Nepal i si no hi aniré jo a veure’ls, que m’agafen moltes ganes d’anar-hi!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s