From heaven to hell

Com que se m’ha tirat el temps a sobre i se m’han acumulat un munt de vivències per escriure faré un breu resum de les dues primeres setmanes del 2012 començant per la celebració de cap d’any, una de les més boniques que he viscut.

Aquí a Tailandia, concretament a les illes, és tradició fer volar uns globus de paper que s’enlairen i s’il·luminen gràcies al foc que s’encén a l’interior. S’acostuma a fer de nit i l’efecte, quan s’enlairen al cel, és màgic. Pugen i pugen, en direcció al mar, i es van fent petits fins a confondre’s amb una estrella més.

Doncs bé, per cap d’any és encara més màgic perquè durant tota la nit el cel queda cobert d’aquestes estrelles. Constantment la gent els fa volar i n’arriba a haver-hi centenars, que fan de teló de fons dels focs artificials, la màxima atracció de la nit.

Els dies van anar passant, entre postes de sol inoblidables, menjars exquisits, sortides en moto, partides d’escac, i una mica d’exercici a la platja, fins que el dia 5 de gener el Yonah va decidir que havia arribat el moment de tornar a casa, a New York. Amb tristesa i alegria al mateix temps ens vam despedir. Havíem passat dies de tot, més i menys bons, però la complicitat que vam arribar a tenir i les experiències viscudes quedaran per sempre marcades.

See you soon Yonah!

Així és que vaig tornar al meu viatge en solitari, disfrutant de moltes petites coses que en companyia s’obliden. Les postes de sol, el mar i els seus habitants, la sorra, la llunya plena i la seva posta, les palmeres i les plantes, l’anar i venir de la gent… tot el meu entorn va cobrar una importància especial, vivint plenament l’ara.

Va ser alsehores quan vaig establir més relació amb els altres inquilins de la bee bee village: amb el Wolfgang, un old guest d’alemanya, molt savi i observador, amb el que hem compartit molt bones estones de conversa i forces silencis; l’An, el propietari de bee bee, un tailandès amb un cor gegant i una capacitat de transmetre felicitat a totes hores, i amb una imaginació i un bon gust excepcionals; una parella jove d’alemanys que practicava capoeira, molt simpàtics i amb els que va haver-hi molt bona connexió; una parella retirada també d’alemania, que estava disfrutant de la vida al màxim viatjant per tot el món, ella era reservada i ell molt divertit, sempre amb una història interessant per explicar; el Mat, un noezelandès despistat i divertit resident a Londres; i una parella de la meva edat d’Anglaterra: un músic estudiant de psicologia i una estudiant de filosofia, tots dos molt oberts, treballadors i amb les idees clares.

Wolfgang, de bavaria, una de les nits de trobada al bar de bee bee’s

An, el dia de la despedida…ens tornarem a veure, segur!

Amb aquesta eclèctica família vaig passar els últims cinc dies a la illa i, finalment, sense masses ganes de marxar però amb un objectiu clar, em vaig haver de despedir del que ha estat, sense dubte, un dels llocs on millor he estat fins ara, en tots els sentits, el heaven. L’objectiu: Myanmar, l’antiga Birmània.

I aquí ve el hell de la història, perquè per anar cap a Myanmar, en contra els meus plans de travessar la frontera per terra, m’he vist obligada a retornar a la gran ciutat. Tres dies per fer el visat i un dia més de preparatius és el que m’han fet estar altre cop enmig del caos de Bangkok, però aquest cop l’he disfrutat més i m’he barrejat amb els seus habitants més enllà de la zona turística de Khao San Road. He assaborit altre cop el menjar de les paradetes de carrer, de la multitud de chinatown, del metro i l’skytrain que travessa la ciutat, dels parcs ben cuidats amb música de fons i llangardaixos prehistòrics, i perquè no, dels luxosos shopping malls amb free wifi. Això sí, sempre seguint la regla de “se mira pero no se toca”, primer perquè no vaig sobrada de diners però sobretot del que no vaig sobrada és d’espai per a carregar coses.

El meu esmorzar en una parada de carrer: arròs amb verdures i boles de carn amb un ou fregit: Comencem bé el dia!

Menjadors entre carrerons amagats, només ho trobes si saps on és. Al voltant i ha moltes paradetes de menjar, esculls el que vols per 40B (1,20€) i t’asseus a la gran taula, com a l’escola!

Lumphini park és un parc força tranquil enmigg de la ciutat. Un respir pels que no ens agraden les multituds i la contaminació, com a aquest enorme llangardaix tipo iguana (no tinc ni idea de quina espècie és) que camina a ritme lent en busca d’insectes.

China town de nit des de l’autobús públic

Els lavabos del centre comercial Terminal 21 estan a la última, tenen incorporat un sistema de netja i assecat perquè la vida sigui més còmode. Ah! i tens la possibilitat de regular la temperatura de la tassa, de l’aigua i de l’aire, tot un luxe (innecessari)

Vistes des de l’hostal on m’allotjo, el backstage de la ciutat

Així és que amb el passaport estampat i els dollars intactes a la butxaca (després d’una odissea)*, demà a primera hora del matí em disposo a enlairar-me cap a Yangong, la capital de Myanmar, un dels útlims països per descobrir. És molt probable que no tingueu notícies meves fins a la tornada, d’aquí a un mes, perquè entre moltes d’altres coses, la connexió a internet està controlada pel règim militar i aquest no permet l’accés a segons quines pàgines per mantenir, encara més, l’aïllament dels seus habitants.

* Atenció viatjers: si voleu anar a Myanmar heu d’entrar al país amb tots els diners que gastareu en efectiu, en dollars. I no poden ser uns bitllets qualsevols, han de ser nous, perfectament intactes. Ni tan sols doblegats per la meitat!
Jo, com que m’he despertat tard i pensava que seria més fàcil trobar-ne a la ciutat, he hagut d’anar fins l’aeoroport per aconseguir-ne perquè dissabte molts bancs estan tancats. Lo bo és que allà en tenen sempre i a totes hores, però com que no les tenia totes no m’he volgut esperar fins a les 5 de la matinada, que és quan haig de ser-hi, i he anat abans. Pels propers, ja ho sabeu, a l’aeorport els podeu aconseguir clean and fresh!

12 comentarios

  1. Que màgic el cap d’any (per cert bon 2012) i la gent que vas coneixent sobretot quan vas sola.
    Vaja «bitxo» el llengardaix, com per anar al park a fer una becaina, necessària després de cruspir-se «le petit dejuner» amb ou ferrat incluit i després de visitar el water que et deu deixar el florero de lo més net i polit.
    Bon viatja a Myanmar, i com tu dius «vivint plenament l’ara»
    Ptns
    Assumpta

    Bon viatge a Myanmar,

  2. Ei, quina llàstima que haguéssis de marxar de la colònia hipi de Tailàndia. No pateixis ja hi aniré jo a saludar-los! k fort lo dels $, a nosaltres ens els demanven nous de data però no llisos. Ja ens diràs si el règim està més obert i si veus presos pels carrers. No t’amoinis per les connexions i escriu-ho tot en una llibreta per després explicar-ho. Ptons i bones experiències!

  3. Hola Alba,
    Sobre el «llangardaix»: has fotografiat un Varanus salvator (varà aquàtic). És un parent petit del drac de Komodo, i el segon varà en mida. Poca broma!!!!
    Salut!

    Josep Ma

  4. Desitjo que tot hi vagi bé. Ara feia molt de temps que no et seguia. Al començar a treballar, no tinc gaire temps. Estic amb un examen de recuperació i mentres he aprofitat per veure per on anava la meva viatgera preferida.

    Molts de petons, carinyo!

  5. alba guapa, una amiga meva que es diu Rosa et va passar un reply, però sembla que no ha quedat gravat…, o potser hi has de donar el vistiplau?
    petons

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s