Cambodja, el país del dòlar

Després de 6 hores de viatge arribàvem a Siam Reap, una ciutat que ens va sorprendre per la seva activitat nocturna, bàsicament turística, i per la quantitat de nois i noies joves que hi intentaven buscar-se la vida, com a cambrers, cuiners, conductors de tuk-tuk, de moto, venedors ambulants, noies de companyia, beggers… una ciutat en ple creixement gràcies al turisme que atrau el complex de temples d’Angkor.

Els tres següents dies vam estar recorrent els temples del s.XII amb bicicleta, suant constantment per la humitat que hi havia i suportant les aglomeracions de xinos amb guia. Però tot i així, disfrutant de la bellesa de les construccions milenàreies del poble khmer integrades amb la natura fèrtil que les rodegen. Allà vam intercanviar somriures i música amb unes nenes que venien tot tipus de souvenir a 1$, i dibuixos amb uns nens que esperaven el camió d’una ONG que els portaria a l’escola.

Siam Reap ens va tractar bé: a la guest house on dormiem, el Red Lodge (hab.doble amb esmorzar per 8$) s’hi estava molt a gust, els nois locals tot i ser una mica insistents eren molt simpàtics, el menjar molt bo (vam descobrir un dels nostres preferits: el Lok Lak), i els boscos verds de les afores ens van oferir un contrapunt a la ciutat plena de neons i souvenirs.

La següent parada, a falta de recomanacions millors, vam decidir que seria la capital, Phnom Penh. L’aglomeració de motos, la pudor provinent del riu que creua la ciutat i els edificis descuidats que caracteritzen la ciutat contrasta amb la gent amable i relaxada que l’habita. No ha estat una ciutat que ens hagi atret pel seu encant però ha valgut la pena anar-hi per poder entendre uan mica més sobre la història d’aquest país, que fa només 40 anys va patir un autogenocidi que va acabar amb un quart de la seva població. Després de visitar l’S-21, una escola que van converitr en presó i centre de tortures i passejar pels killing fields, els camps d’extermini on els khmers vermells executaven a cambodjans innocents, vam poder comprendre el patiment pel que havien hagut de passar i encara estaven superant.

Després de molts dies de ciutats i pobles d’interior, desitjàvem anar cap a zones més costaneres i ens vam dirigir cap a Sianhoukville, des d’on agafaríem una barqueta per anar a una illa que ens havien recomanat: Ko Rung (o també Ko Rong). Sianhoukville va ser decepcionant, estava tota la línia de costa ple de bars, un al costat de l’altre, cada un amb la música més alta que l’altre. Ple de turistes adolescents amb ganes de sol i festa. Vam quedar-nos mig dia fins que vam comprar un tiquet per la barca i vam aparaular un bungalow a la illa per 10$, a l’agencia Dolphin Travel Service. Poso el nom de l’agencia per evitar que tornin a estafar a cap més viatger. Perquè la nostra sorpresa va ser que quan vam arribar a la illa, només hi havia un complex de bungalows per 20$ i no vam tenir opció de dormir enlloc més perquè era una part de la illa on no hi havia res més. D’això evidentment no sen’s va informar. I tot hagués estat bé si no fós perquè la qualitat dels bungalows i del menjar no corresponia amb els preus desorbitats que demanaven. Els bungalows, que també desaconsello del tot, es deien Song Saar Bungalows. De totes maneres la ubicació era increïble i de tant aïllats que estàvem teníem la sensació de ser Robinson Crusoe desocbrint una illa plena de sorpreses i habitants: sandflies (bitxets de la sorra que et piquen per tot el cos en menys d’un minut i les picades et duren setmanes), mosquits sense pietat, monos molt carinyosos, gossos i cadellets preciosos, gallines i pollets, rates i ratolins que si et descuides et mosseguen un dit del peu mentre dorms, escarbats voladors despistats que se t’estampen a la cap, formigues que no deixen ni un bocí de menjar sense cobrir, mosques pesadíssimes… en fi, que estavem distrets. Això però no va poder enfonsar les nostres ganes de mar i platja i la vam disfrutar tant com vam poder durant els 4 dies que vam resistir. Dic resisitir per no dir sobreviure, perquè ja cap al final, després de les picades dels sandflies i mosquits i la mossegada de ratolí, em van agafar unes cagarrines per culpa de l’oli amb el que cuinaven! És a dir, a més a més de no descansar tranquila a sobre no podia ni menjar, i no hi havia RES més a l’illa que hi poguéssim arribar caminant, ni tan sols un mercat. Ho sabem no perquè algú ens oferis informació (ningú sabia res) sinó perquè vam caminar durant 3 hores sota la solana per trobar una alternativa i res! Pot ser també que ens indiquéssin malament el camí expressament, la veritat és que no m’extranyaria gens…

De totes maneres, ens consta que a l’atra banda de l’illa les coses són més fàcils i barates, però cal que us afanyeu si la voleu veure encara verge perquè tenen plans terribles per a ella, començant per un helioport i seguint per un casino!

Ja sabeu però que de tot se’n pot treure algo bo, i el mar i el cel ens va oferir sense res a canvi tota la bellesa que van poder, des de l’alba fins la nit.

Tornant de l’illa i preparant-nos per marxar del país, farts de veure només les zones on regnava el dòlar (recomano sortir dels circuits turístics si aneu a Cambodja, només val la pena Siam Reap per veure els temples), vam conèixer al Dani i el Manu, dos nois maquíssims de Barcelona amb els que vam compartir experiències viatgeres i em van fer agafar moltes ganes d’explorar l’índia, un plaer haver-vos conegut!

L’últim dia a Sianhoukville vam decidir evitar la zona guiri i quedar-nos amb els locals, en una guest house humil prop del mercat, on vam tenir la sort de ser convidats a cerveses per uns homes cambodjans. Va ser un vespre fantàstic, bebent cervesa aigualida, aprenent khmer language, fent-nos entendre més enllà dels idiomes, provant nous menjars i compartint riures amb els habitant d’aquest país que, tot i haver-hi passat 20 dies, encara el sento pendent de descobrir.

Aquí podeu veure més fotos / more pictures of Cambodja

8 comentarios

  1. Carai… nosé si m’han entrat ganes d’anar-hi perqué les fotos són precioses o de no anar-hi pel teu relat… jejeje
    estàs guapissima!!!!

  2. Alba carinyo,
    Els teus seguidors ja teníem ganes de veure fotos teves recents, així la distància sembla que es fa més curta. T’estimem.
    Molts petons.

  3. nenaaaa, quines fotos!!!
    t’hem enviat un mail però no sé si l’hauràs pogut llegir… demà dimarts al matí comprem els bitllets! :)

  4. Ey, abrazo inmenso desd -aún- Pai. Estamos atrapados aquí. Gracias por nombrarnos con tanto cariño en tu post. La sensación es recíproca. Nos vemos en India…
    Beso enorme,
    Manu

  5. Gràcies per la teva perseverança!. M’he llegit de «pe a pa» tot el què expliques, fantàstic,es veu que estàs bé tot i els atacs de la natura. M’agradaria que ens parlessis també de les olors de l’ambient i de les músiques autòctones que has pogut sentir. Si ens pots aconsellar alguna entrada musical per posar-la de fons quan et llegim o mirem les teves fotografies seria el súmmum. O, … pots incloure algun so musical a més de les imatges?…. Sempre volem més, no tenim remei.
    Una abraçada de la teva admiradora i viatgera virtual.
    Anna

  6. alba, no recordo l’ultim cop que et vaig veure tan contenta…. se’t nota als ulls, a la mirada, al somriure, a tot el que t’envolta. No que estas feliç, si no que ETS feliç!

    M’encanta la manera en que mires el teu voltant i sobretot, les persones!

    ..t’anyoro.. :)

  7. Aixi q Cambodja un bluf menys els temples!!! OK!!! Bueno doncs ja l’he tatxat de la llista!!! ;P!!!
    Estic d’acord amb el pene que ets feliç!!! Crec q era una frase que pensava no dir mai!!! hehehe!!! Segueix aixi disfrutant i sobretot compartint!!! Q ja saps que quan m’engantxo a una serie no puc parar de veure-la o en aquest cas llegir-la!!!

    A veure si aviat t’envio les fotos que em reclamaves per mail i parlem!!!

    Petons i moixaines desde Barcelona!!!
    Roger

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s