Meditació a Suan Mokkh

Des dels inicis del viatge tenia la idea d’anar a un retir de meditació per aprendre la tècnica i posar-ho en pràctica d’una manera disciplinada. Finalment, i després de varies recomanacions sobre aquest lloc, l’alex i jo ens vam decidir pel monestir de Suan Mokkh, prop de Surat Thani, al sud de Tailandia, per a fer un retir de 10 dies. En aquest monestir budista, a diferència dels altres que estan dins la xarxa de dharma.org, practiquen la tècnica de Anapanasati i a més a més tenen un programa més variat que ho fa menys dur: a més a més de meditació asseguda es fa meditació caminant, ioga i xerrades sobre budisme i tècniques de meditació.

El lloc és preciós, envoltat de naturalesa exhuberant, amb arbres imponents i estancs d’aigua tranquila. Es respira molta calma i sobretot molt silenci, un privilegi cada cop més difícil d’aconseguir. La vida durant aquests deu dies va ser humil, disciplinada i relaxada. Les habitacions i les instal·lacions eren senzilles, sense luxes ni elements superflus, el menjar era sa i repetitiu però molt ben cuinat i tot es feia lentament i amb consciència.

Durant aquests deu dies de silenci absolut vam aprendre la tècnica i vam poder aprofundir en la pràctica de la meditació, cadascú amb la seva propia batalla i amb una experiència única, però tots havíem après alguna cosa o altra. Una vivència que portarem molts anys dins la motxilla, cada cop menys pesada.

Més fotos aquí / More pictures here
Més informació sobre el retir aquí / More information about the retreat here 

 

9 comentarios

  1. Germaneta! on estan els monjos? una experiencia realment interessant. Pero veig q no dormieu amb matalas, que dur deuria ser..
    molts petons

  2. Hola Alba! pels que vivim en aquest entorn occicental, tan ple de brugit i comunicació contínua veiem molt dificil viure deu dies en silènci absolut. Segur que amb l’entorn que us envolta deu ser més fàcil i natural.
    Segueixo amb ganes de preguntar molts detalls però ja agraeixo prou l’esforç que fas en ensenyar-nos trocets del teu recorregut cap la calma interior. Confio en que, a la tornada podràs fer una bona xerrada amb imatges pel teu grup de seguidors
    Una abraçada. Segueix així!
    Anna C.

  3. Allà si es deuria dormir be!!! Amb tanta pau, ocellets, rius en calma!!! Ja m’estic dormint només de pensar-hi!!! Be ja sabem que tampoc em costa gaire!!! hehehe!!! Quina calma i relax!!! Quins paratges!!! Q guai!!! Ah i una altre cosa que ens has d’ensenyar a la tornada: a Meditar tots!!! ;P!!!
    Petons!!!
    Ruuuuuuuutx!!!

  4. estimada, quines seguidores i seguidors que tens tan fidels!!!
    ja ens anem entrenant en la meditació, relaxació, vida humil senzilla…, després ja ens aniràs perfeccionant en totes aquestes pràctiques…, per trobar aquesta pau i felicitat que a Suan Mokkh has respirat. Mil petons albeta i alex!!!

  5. És preciós Alba! crec que auí tots ens aniria molt bé unammica de meditació…
    M’ha fet gràcia el comentari del Roger, això seria el seu paradís!
    un petonet guapeta!

  6. Hola guapíssima intrèpida!
    Seguint amb el teu permís , et diré que tinc molta curiositat per saber com és la vida de les dones i dels nens.en els llocs on hi has viscut tant a prop. Qins recursos tenen i quin és el seu grau de dependència social.
    Les infromacions que ens arriben a occident no són gaire bones en aquests temes. Els estudiosos i antropolegs, ens diuen que el somriure que sempre mostren, sobretot les dones i nens, de cara als foranis, és artificiós, fins i tot assejat al mirall. També ens arriba que el maltractament cap a elles, sigui de submisió o de violència i abús sexual està a l’ordre del dia i que la majoria dels fills arrben sense voluntat de procreació sino com a multiplicació natural i inevitable de l’espècie, Ja no et parlo del turisme sexual, la prostitució forçada i de la promiscuitat dels mareixos homes indígenes en el seu àmbit. La pobresa de subsistència femenina, la sanitat, l’educació, el paper de les ONG, etc.
    Entenc que el retrobament del silènci espiritual i de la pau del jo intern, pels occidentals és bàsic en un viatge iniciatic com el teu. Segur que laintrospecció i la natura poc domèsticada que és respira per aquí és envejable i que tots n’hauriem d’aprendre per millorar el nostre món de consum i vanalitat sorollosa. Els que ens ho mirem des de aquí, com ara jo, no sabem què fer per aquest món que tu trepitges ni, si tan sols si hem de fer alguna cosa més que apadrinar nens i dones que viuen en la pobresa total.
    Gràcies Alba per la teva escolta, no forcis cap resposta ja que crec que necessito més que un llibre o dos. Si quan tornes ens en pots dir alguna cosa als què polulem pel primer món en crisi, t’ho agrairem. Segueix així. Et continuaré empipant.
    Una abraçada!
    Anna C.

  7. M’agradaria que, si pots, captessis més imatges dels petits objectes de la vida quotidiana i de les petites coses que no veuen els turistes de 15 dies. He vist els teus dibuixos de Barcelona i t’animaria a dibuixar un conte pels nens d’aquí ells no es pensen pas com és la vida dels nens d’allà, com juquen com mengen, com és la seva escola si hi van, com és la seva família, com son les seves oracions, si les fan … com valoren el poc que tenen – comparat amb nosaltres- ,,, en fi, és molt fàcil imaginar respostes des de aquí oi?
    Petons

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s