Més a prop de les arrels

Permaculture Perak Farm, 10.06.2012 – 16.07.2012

Ara ja farà un mes que vam deixar la granja però el record és encara molt viu i les marques que ha deixat en nosaltres molt presents. Amb la idea d’explorar el món de l’agricultura ecològica i veure si això d’embrutar-nos les mans era per a nosaltres, vam decidir anar a treballar voluntàriament a una granja enmig de la selva malasia, prop del poblet de Lenggong. També volíem veure com funcionava a la pràctica una granja d’aquest tipus i com era viure i treballar en una petita comunitat. Les primeres impressions no van ser molt positives, tot era molt nou per nosaltres i no rebíem les explicacions i l’acompanyament que esperàvem. Un nou món s’obria al nostre davant i gairebé no sabíem com enfrontar-nos-hi, com nens petits al aprendre a caminar, quan reclamen la mà dels pares, però aquests no els hi dónen perquè saben que així és l’única manera que aprendran de debò

A mida que van anar passant els dies, al anar coneixent la casa, el funcionament de les coses, els animals i les persones que la compartíem, la perspectiva va anar canviant, i al cap d’una setmana ja ens sentíem com a casa nostra. Tant és així que finalment ens hi vam quedar 5 setmanes, on vam aprendre de tot una mica, però sobretot vam aprendre que els límits els posa un mateix, que un pot ser i fer el que es proposi. Sota la idea de “I’m a farmer” vam aprendre que tenir confiança en un mateix és la clau.

Va ser una experiència molt enriquidora i que volem repetir així que tinguem la oportunitat perquè hem vist la importància de tornar a la terra, a les nostres arrels, i valorar de nou el procés de les coses, valorar l’aliment que arriba a les nostres taules i el cost de les nostres accions.

A sota unes notes preses al acabar l’experiència, per compartir:

– Be your own boss
– Work with nature, not against (observe natural processes and imitate them)
– Be confident, specially when being with animals, they feel it
– Good communication is the basis to work in community
– Everybody is different, works different and in different ways. All is valid and
should be respected and accepted. Try to avoid feeling frustrated.
– Be humble and observe if you don’t know how to do things
– Every single being is important for the whole system: plants, insects,
animals, humans, worms, stones, mushrooms, bacterias… Everyone is in
the same level, none of them above others.
– Give importance to self-teaching through the observation

Més fotos aquí / More pictures here
combufielvent.com (more pictures)

Traveller’s info
···································································································
Permaculture Farmstay, Perak:
www.permacultureperak.com
http://www.facebook.com/permacultureperak
Where: near Lenggong, in Perak province, Malasia
Price: as a volunteer 15RM pers/night, as a guest 75RM pers/night (prices june 2012)

6 comentarios

  1. Gràcies per aquest nou episodi!.
    Saps? Tot el què expliques que esteu aprenent em sona ja als meus setze anys, quan algunes amigues van anar a viure a Ibiza a les platges naturistes, Parlàvem del Vietnam i de Kenedy, Es projectaven i es feien viatges a la Índia per viure-hi un parell d’anys meditant, inmersos en la cultura i la espiritualitat. D’altres eren ocupes a pisos de Londres on imperava l’Antipsiquiatria, l’amor lliure i els nous drets de les dones. A les hores jo ja treballava des de els catorze anys i somniava en viure en comuna i cultivar els pròpis tomàquets i enciams. Molts varem fer moltes d’aquestes coses i d’altres de més dures per sobreviure lliures i pagar-nos la universitat. Els valors eren els mateixos que ara intenteu retrobar vosaltres i són els què molts hem intentat transmètre als nostres fills.
    Em pregunto, ¿Què és el que hem fet malament els pares de joves com vosaltres perquè, des de tant lluny, algú us hagi de tornar a explicar el mateix. Com és que no hem sabut donar-vos prou confiança en vosaltres mateixos per afrontar el segle XXI?
    Entenc que a la granja volen que aprengueu amb l’experiència i les pròpies vivències, tenen raò. Poden aprendre ells alguna cosa de nosaltres? No sempre cal partir de zero oi?
    Mea culpa Alba! (m’ha agafat un flaix)
    Segueix aprenent i gaudint de cada pas. Aquí, a occident,ara impera el pessimisme.
    Una abraçada,
    Anna

  2. Ei Albeta!!! Ja era hora un nou post!!! Que els fans estavem impacients!!!
    Jo tia, no se si es pq aquesta setmana estic de sindrome postvacacional o q pero a mi ja m’has convençut!!! Treballar amb les mans, ser el teu propi cap, viure en mig de la natura, dur una vida dura pero al mateix temps relaxada i en harmonia amb l’entorn ….. ojala ho conseguiu!!! Jo no se si tindria prou ous!!!
    Petonets
    Ruuuuuuuuuuuutx

  3. Hola Albeta! Quin lloc més bonic! És exhuberant! Les fotos són precioses, m’encanten les cabretes. Dius que «un pot fer el que es proposi», tu ho estàs demostrant! Quan passis per Barcelona m’has d’explicar tot això que heu après. L’altre dia parlava de la teva experiència amb la meva família i vaig saber que el meu cosí Ulisses va estar en una granja de Permacultura a Montsant.
    Tinc ganes de veure’t. Un petonet molt gran!!

    pd. Agorer, quan vulguis ens hi posem, e? :)

  4. A mi, com sempre, em captives amb les imatges!!Que feliç se’t veu!
    Estic d’acord amb el Roger que ara ja feia molt que no sabíem de tu, però també s’entén que si ets allà tinguis pocs moments per reportar les teves vivències als d’aquí.
    M’alegro que hagis trobat un entorn on meditar i desenvolupar tots aquests valors que aquí tant ens repetim i busquem però que sovint, no son fàcils de trobar ni de posar en pràctica.
    Només cal que miris com funciona tot aquí. Vivim en una societat capitalista que promou el consumisme constant. Tenim una justícia que allibera a lladres de vestits havent robat grans fortunes, però que persegueix a lladres de supermercats que roben per alimentar a d’altres que no poden, una política que ja fa molt de temps que va deixar de mirar pel poble per poder mirar amb els ulls ben oberts als mercats… i al final de tot això sempre trobem el mateix. L’home com a ésser individual (perquè reconeguem que fa ja molt de temps que mira per ell mateix i molt rares vegades per la comunitat) intentant encaixar els seus valors amb un entorn sovint hostil a aquests.
    És un fet que en el primer món ja no regnen valors, com la humilitat, el respecte pels altres, la sinceritat, la solidaritat i la bona voluntat, però segons el meu humil criteri, si ara ens trobem com ens trobem, és perquè ja fa molt de temps que tot i que aquests valors es prediquen no s’apliquen. Per tant estic molt contenta que hagis pogut trobar un lloc on sí pugis posar-los en pràctica, però també tinc molts ganes que tornis i poder-te veure! Un petonàs!

    Raquel

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s