Hibernant al Garraf

garraf 8am

8.30 del matí. El cansament es nota després de 20 minuts de córrer i la sorra no ajuda a impulsar-me, sinó que absorbeix l’esforç de cada passa. Tot i així, seguim corrents, hem d’acabar amb el que ens hem proposat encara que ens costi. Sento l’escalfor del sol als ulls, el fred al nas i la música que m’ajuda a mantenir el ritme, i penso en la sort que tinc de poder disfrutar del que últimament em sembla imprescindible per viure: el sol, l’aire, l’aigua i el color verd.

I després de rebre aquesta foto robada del moment, he sentit la urgència de reprendre el blog que un dia també em vaig proposar de continuar. Aquest cop, som una mica més a prop de casa, al Garraf, un poblet amagat entre les curves de la costa, a la vora de Barcelona. Hem vingut a passar uns mesos per hibernar. Descansar, trobar el nostre espai i experimentar amb tranquilitat els canvis que volem integrar. Ens seguim sentint nòmades d’esperit (el trasllat van ser un parell de motxilles de viatge i algunes bosses penjant de la moto), però disfrutant d’una etapa de recolliment i més quietud, que la trobàvem a faltar. Ja vindrà la primavera amb nous aires per volar.

2 comentarios

  1. No m’ho puc creure!! De nou a la carretera?? Aixi m agrada!! Felicitats x haver decidit tornar a escriure i a correr

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s